Coneixements científics en filosofia

1

"La realidad conocida, la empírica y conceptual es relativa ¿quien lo duda ya? Pero eso no significa, como puede parecer, que haya relación entre realidades en sí. Todo es relativo quiere decir, según constatación de la nueva física, que no hay más que relaciones sin entidades reales que relacionar (...) Todo es relación de relaciones diremos con los físicos actuales. ¿Donde está la realidad última originaria y fundamentante? Por la teoría de la relatividad desde Einstein hemos de aceptar que solo podemos captar relaciones al conocer. Desde las conclusiones de la física cuántica sabemos ya que sólo observamos probabilidades en ese tipo de conocimiento." ¹

2

[en el capítol sobre Aristòtil] "Obsérvese que tomar la tierra como punto fijo no es ningún "error" material. Nosotros lo hacemos así, pero precisamente nosotros admitimos que tomar como punto fijo esto o aquello es una cuestión de mayor o menor sencillez y que, si dentro del sistema solar tomamos como punto fijo el sol, es porque de esta manera resultan trayectorias más sencillas para los planetas."²

3

Fa falta haver estudiat una mica per saber que la Relativitat Especial (i, de pas, la General, però això ja ens portaria massa lluny) és tot el contrari d'una teoria de "relacions de relacions" i que no hi hagi una realitat absolutament objectiva i consistent. La objectivitat de la Realitat és una hipòtesi no de la Relativitat, sinó de TOTA la ciència moderna. Però és que, quan parlem de la Relativitat, aquesta objectivitat no és només una hipòtesi addicional "desitjable" (encara que a vegades problemàtica, com en la Mecànica Quàntica), sinó que és el nucli de la teoria en si! El que és relatiu són les observacions que nosaltres, com a mers subjectes tridimensionals, fem  de la Realitat; i tenim la sensació de relativitat precisament perquè no podem -ni podrem mai- mesurar la Realitat que (sempre dins d'aquesta teoria particular físico-matemàtica) rau subjacent a tots els fenòmens: l'espai-temps 4-dimensional i les línies de món, que no són meres "trajectòries" observables. En altres paraules, la Relativitat és tot el contrari a una falta de consistència o relativització del coneixement!, i no té absolutament res a veure, o en tot cas faria falta un bon treball hermenèutic per relacionar-ho, amb la adualitat (advaita) del Vedanta hindú (que és el context en què escriu Consuelo Martín).

Una altra cosa és que la Relativitat, com qualsevol altra teoria científica (que jo sàpiga), no hagi trobat ni de lluny cap consistència "definitiva". Nosaltres, humans intel·ligents, ens la "creiem", però hem de ser conscients que fer-ho no s'escapa del "anar a contracorrent" del que ja he parlat respecte la recerca de la Veritat.


4


El fet que la Terra pogués no ser el centre de l'Univers segur que preocupava més als escolàstics cristians que a Aristòtil (més que res perquè ells concebien tal possibilitat, que ja havia estat formulada per Aristarc³). El pensament d'aquest monstre de la Filosofia és de tot menys simple i fàcil d'interpretar, i és un tema infinitament més interessant -en la meva opinió- que molta de la filosofia posterior. ARA BÉ, pretendre defensar que Aristòtil no tenia una visió del cosmos totalment equivocada, comparant-la amb la científica moderna, és anar massa lluny. És cert que avui sabem que l'Univers no és ni heliocèntric ni geocèntric, simplement perquè -diguem-ho aixi- és a-cèntric; no té centre (l'explicació de Marzoa és essencialment exacta - encara que la seva intenció un xic il·legítima). Aquesta és l'essència del principi de relativitat, que començà a intuir Galileu, formulà precisament Newton i generalitzà Einstein. Doncs bé, precisament AIXÒ és el que és impossible que Aristòtil sabés.


5

La verdadera fecunditat entre Ciència i Filosofia no serà mai una realitat si es limita a un "pica-pica" d'aquí i allà, depenent del que a un li interessi i la interpretació que faci.



NOTES 

¹ Consuelo Martín, "La Advaita. Trascendencia del conocer...", consultar aquí
² F. Martínez Marzoa,Historia de la Filosofía I, Ed. ISTMO
³ Cfr.per exemple J. Mosterín, Historia del Pensamiento. Helenismo, Alianza Ed.