És en l'home el misteri...

1

"És en l'home el misteri!"

Aquests van ser els darrers mots -si exceptuem la propina- que Lluís Soler pronunciava el passat diumenge al teatre Grec, en el recital-muntatge de l'Odissea que es va organitzar pel festival d'enguany. Dic "recital" perquè les necessàries concessions a l'espectacle van ser suficientment prudents com per no arraconar l'autèntic protagonista de l'acte: la Odissea en la magna traducció de Carles Riba. I dic "muntatge" perquè, en efecte, d'alguna manera s'havia de fer passar una hora i mitja a la gent en un context en què un recital "pur" de poesia hauria estat un suïcidi - més tenint en compte el preu de l'entrada. L'acompanyament musical va ser deliciós - amb theremin inclòs! Lluís Soler fent més d'actor que de rapsoda (o sigui, més d'Ulisses que d'Homer) i amb algunes frases intercalades del pròleg del mateix Carles Riba a la seva traducció - com ara la frase que encapçala aquest paràgraf.

2

Que aquest és un blog de connexions insòlites (i segurament absurdes) no és cap secret. La veritat és que el que m'ha motivat a escriure aquesta entrada no ha estat pas fer una "crítica" d'un espectacle cultural - res més lluny de la meva intenció i de les meves possibilitats! -, sinó una modesta reflexió a l'entorn de la frase del títol d'aquesta entrada. Quina gran veritat! Que fàcil que seria entendre el món si no fos per l'home. 
L'origen de l'home és un misteri, però en l'home hi ha l'origen del misteri; un misteri que la racionalitat moderna no veu perquè simplement pretén anar per la via fàcil: apartar l'home del món - o, en tot cas, convertir-lo en quelcom manejable, si pot ser, quantitativament o, encara pitjor, estadísticament. Què és la ciència moderna sinó un "apartar l'home del mig", un "fer càlculs sobre paper i dins d'ordinadors perquè no ens fiem del que passa al nostre cap"? Jo ja he sentit rumors sobre intencions de fer desaparèixer l'assignatura de Filosofia de l'educació general. 

3

Acceptem per un moment la següent interpretació històrico-filosòfica sobre l'inici de la filosofia occidental:¹ 
La idea del "pas del mite al logos" és falsa. Entre altres coses perquè les paraules gregues mythos i logos eren altament sinònimes. Més significatiu segurament va ser el pas, evidentment molt posterior, de logos a ratio. Però això no va ser efecte d'un avenç filòsofic, sinó més aviat d'una traducció-interpretació. No és que els primers filòsofs deixessin de creure en els mites i comencessin a pensar racionalment. El que va passar, segons aquesta interpretació, és que van voler descobrir què passava en el mite-logos, què ocorria en el dir que pot traduir aquests dos mots grecs. No varen oblidar el mite, sinó que el van objectivar, en van fer objecte d'investigació. És a dir: tot al contrari que deixar de creure en els déus. Es van abocar al misteri.


4


És que podem dir, en rigor, que allò que explica l'Odissea no va ocórrer de veritat? No, evidentment, la nostra visió il·lustrada ens torna escèptics vers allò que anomenem una "interpretació literal". I tampoc podem dir que passés de veritat, que l'Odissea sigui 100% històrica. Però... és que, a ulls d'un filòsof (entès en sentit general, és a dir, qualsevol persona que s'interroga sobre el món), la ciència moderna, de la que no té ni idea, no pot ser tractada com un altre mythos a la manera dels primers filòsofs? És que no pot fer-ne objecte de qüestionament? Que potser "tot està fet d'àtoms (o de quarks i leptons) " no és una afirmació tan acceptada avui en dia com "el teu destí depèn de la voluntat dels déus" ho era en l'antiguitat? És en l'home el misteri, encara que només sigui perquè és l'home qui pregunta - si li deixen...²


5

 "És en l'home el misteri, no en l'obra d'art: ella dura, exercint el seu simple imperi, exigint sempre uns nous ulls que contemplin i que hi vegin més d'actual. Traduir, així mirat, ¿fóra res més que llegir assajant una forma a la personal interpretació? I el qui bonament llegeix, si llegeix bé, ¿què fa sinó traduir per a ell - més provisionalment encara?"

NOTES

1 Ja sé que em faig pesat amb aquest tio, però com sempre cfr, F. Marzoa, "Historia de la Filosofía I", Ed. ISTMO

2 Una nota aclaridora és obligada: entegui's que no estic dient una cosa com "la ciència és un mite més, ens fan creure el que volen". No. La ciència és una construcció monumental, necessària, que ens ensenya a pensar, profundament humana i jo afegiria humanista. ¡Hem de creure en la ciència i se l'ha d'ensenyar amb rigor! El que vull dir seria més aviat: Per més que un estudïi, per més fe que posi en la ciència... les preguntes fonamentals romanen, i amb elles el misteri - el misteri que, això no obstant, és allò que, de fet, pot experimentar tot home quan s'encara amb el món.