"El Pontífex trenca el silenci i demana 'penitència' pels abusos"

El Periódico 16/04/2010

Hi ha un cert argument que a mi em sembla bastant clar: que accions tan aberrants com són els abusos sexuals a menors perpetrats des d'una posició d'autoritat (humana i... metafísica, suposo) siguin quelcom rellevant en el si d'una Institució de les característiques de l'Església diu alguna cosa, ha de dir alguna cosa, sobre la competència i genuïtat amb què la mateixa desenvolupa el seu treball.

No pretenc pas ser un coneixedor més que lleugerament superficial del cristianisme, així com de qualsevol altra religió. Amb tot, em sento capacitat, donada la seva evidència, per fer l'afirmació següent: la religió hauria de ser un dels àmbits de l'ésser humà de més genuïna i profunda comprensió racional. Sant Agustí diu: "creu per entendre". Preponderància de la fe, d'acord; però sense renunciar a la raó. És simplement una cristianització del tema plotinià: com arribar a allò inefable? Sant Tomàs concep "demostracions" de l'existència de Déu. En el fons, el que demostra és la compatibilitat entre Déu (que és, de fet, totalment indemostrable) i Raó.

Perquè és cert: si la Realitat és inefable, si la veritat última és ininteligible des d'un punt de vista humà... és clar, s'acaba en l'absurd. En el mite. L'intent de dir allò que no es pot dir ha d'acabar no dient res de res. I aquí es produeix, al meu entendre, el fil de la navalla: trascendir el racional sense caure en l'irracional.

Tot això hi és, no en dubto, en el catolicisme. I seria una empresa realment encomiable... si tingués alguna efectivitat! A l'hora de la veritat, les evidències apunten en sentit contrari. Aquest crític "fil de la navalla" es deixa enrera, i molt enrera. Què queda? Doncs, com he dit, l'absurd: l'absurd més despullat i perillós. Qui pretengui dir que conceptes com la Trinitat, Adam i Eva, la resurrecció, la immaculada concepció, etc., són ells mateixos significatius (com ho podria ser, per exemple, una teoria científica), no ha entès res de res. Tot això és buit: la religió acaba, en el millor dels casos, en un seguit de moralines per a les masses. L'Església esdevé, segurament, l'empresa menys rendible del món... considerant una comptabilitat "espiritual", si em permeteu dir-ho així. El seu fracàs és total. Però el pitjor és que, lluny de reconèixer-ho, adopta la postura més essencialment capitalista, bèlica, materialista, de què és capaç.

(seguirà)