1. Creure's massa en possessió de la veritat comporta dos perills:
1.1. un, caure en el dogmatisme, que t'allunya de la veritat;
1.2. l'altre, caure en l'arrogància, que t'allunya dels altres.
2. Bunge diu que expressions com "Filosofia Analítica" i "Filosofia exacta" són redundants, ja que una filosofia que no sigui analítica o exacta no és filosofia. Això assumeix que existeix una definició del que és "Filosofia exacta". Però aquesta definició no la pot donar la Filosofia exacta (cercle viciós). Tampoc la pot donar la Filosofia, ja que l'única filosofia que existeix és l'exacta. Dóna la ciència aquesta definició? Em sembla que parlar de filosofia és tan poc científic com parlar de Déu, posem per cas.
2.1. Si ho entenc bé, per Wittgenstein, normalment citat en referència als inicis de la Filosofia Analítica, la Filosofia no conté proposicions, ni exactes ni inexactes. No hi ha "proposicions filosòfiques". Les proposicions només poden pertànyer a les ciències, i l'única tasca de la Filosofia seria la d'aclarir aquestes proposicions. Fent això, al mateix temps es delimita, sense dir-ne res, l'àmbit d'allò de què no hi pot haver proposicions.
3. Mario Bunge, "A la caza de la Realidad", 1.3 (pp.45-47)
Bunge ofereix una suposada refutació del que anomena la "miniontologia de Wittgenstein", és a dir, la segona de les "proposicions" del Tractatus Logico-Philosophicus, que diu: "El món és la totalitat dels fets, no de les coses". Penso que la refutació de Bunge no aconsegueix el seu propòsit per dos motius:
3.01. L'obsessió per la forma quan parlem sobre una obra que acaba dient que les seves proposicions s'han de llançar una vegada s'han entès, o s'ha entès el que, de fet, és impossible dir;
3.02. La falàcia lògica de la "petició de principi" - la refutació no pot consistir només en negar allò que pretens refutar.
Ho il·lustrem amb cadascun dels punts de la seva crítica:
3.1. "Totalitat" només es pot entendre o com un sistema o con un conjunt. És evident que no s'ha d'entendre com un sistema, ja que no hi ha interacció entre els fets. I com a conjunt tampoc, ja que llavors resulta que l'"univers" (diu Bunge) no seria una cosa concreta sinó un concepte, i llavors tindríem una ontologia idealista.
3.11. Jo no pretenc pas saber què volia dir Wittgenstein amb "totalitat" (Gesamtheit), però el prejudici de Bunge, suposant d'entrada en contra de Wittgenstein l'existència d'aquesta cosa que és l'univers, és evident. L'únic que demostra això és que la ontologia de Wittgenstein és incompatible amb la seva (i això només és una refutació en la mesura que creguem en la de Bunge). Bunge analitza a Wittgenstein amb els prejudicis de: una certa concepció de "ontologia", un materialisme i una imatge sistèmica del món.
3.2. Els fets no poden interactuar, només les coses ho fan. I contínuament estem interaccionant amb coses. Per tant, el que hi ha són coses, no fets. El rellotge del meu portàtil interactua amb mi i em fa aixecar-me i anar-me'n a dinar quan és l'hora, i això en virtut d'una interacció entre coses, no entre fets.
Contra això només dir dues coses:
3.21. Probablement hi hagi interaccions, però, tenint en compte la complexitat de la matèria (i no parlem de la del meu cervell), la ciència segurament no les explicarà mai com a tals interaccions; aquestes interaccions no les tindrem mai davant nostre en forma de fórmules (recordem que no parlem de com les coses funcionen, cosa per la qual sí que hi ha fórmules, sinó d'ontologia, és a dir, el que les coses són). I, encara que no les tinguem davant, ¿qui pot "demostrar" lògicament la seva existència? Ningú. Estem davant d'una certa forma d'entendre el món que no està ni de bon tros demostrada, la qual cosa em porta a la següent cita del Tractatus:
3.22. "(...)La creencia en el nexo causal es la superstición" (5.1361)
3.3. Tots els enunciats legals i normes socials tracten de coses, des de l'astronomia fins als negocis. El creure que només hi ha fets suposadament ens fa vulnerables contra els perills de l'univers: com un meteorit que es mogui perillosament en direcció al nostre planeta
3.31. Però per què barrejar filosofia amb ciència, quan Wittgenstein les distingeix tan clarament?! És que potser el positivisme científic es quedaria de braços plegats davant d'un perill? Per què no acceptar que precisament el que nega Wittgenstein és que sigui el mateix entendre com funciona el món que entendre què és el món?
3.4. Si el món fos la totalitat dels fets o d'estats de coses no seria un sistema. És veritat que hi ha fets i estats de coses, però per definir un fet o un estat de coses, pel bé de la lògica, primer hem de definir les coses, que són el que s'involucra en fets.
3.41. Definició de Bunge de cosa: Allò que és mudable (és a dir, una definició de "cosa" que depèn curiosament ni més ni menys que d'un fet (un fet, això sí, indeterminat): que canvïi (o pugui fer-ho), és a dir, que modifiqui el seu estat)
4. Una crítica molt més profunda i interessant em sembla la que ofereix Bertrand Russell en la seva introducció al Tractatus. L'anglès no hi veu essencialment cap pega a nivell de lògica, i, en aquell moment, admetia que no veia forma evident d'escapar de les seves conclusions. Potser amb l'ajut del concepte de metallenguatge, etc.
5. He escrit molt, i tot i això estic segur que Bunge em destrossaria, com no podria ser d'una altra manera, en un cara a cara. Que cadascú extregui les seves conclusions.
5.1.Quan assumiré que del que no es pot parlar (i d'aquestes coses jo puc parlar molt poc) s'ha de callar?
